Trols un pèl desviats

Per circumstàncies que ara no venen al cas, avui dilluns, quan tota la resta dels mortals entraven als respectius despatxos, boxes, quiròfans, aules i negocis varis mig inconscients de la sort de conservar el seu lloc de treball, aquí una servidora ha deixat les criatures a les respectives classes (tortugues i policies, quina mania amb això de batejar les classes), i més contenta que un gínjol, s’ha disposat a anar al mercat. No, no sóc  una bona compradora de mercat, no sóc bona cuinera, no sé com es diu el peix que m’agrada, ignorància total a l’hora d’escollir el tros de carn més melós però fanàtica de les parades rebossants de fruita i verdura, de les converses entre les propietàries d’una parada i l’altra que conserven la seva alegria dins aquell davantal amb bora ondulada que els estreny els pits prominents sobre els que porten brodats els noms: Teresa, Pepita, Rosa…totes es diuen així, m’encanta.

Després de fer-hi una volta i comprar quatre coses que només s’han de pelar, sortia amb l’alegria encomanada de totes les Pepites del mercat sumant-hi que avui jo tenia festa, i que almenys, fins l’hora d’anar a recuperar la tortuga i el policia, seria una dona lliure, autònoma i independent que es passejaria per aquesta ciutat que tant li agrada sense mirar les agulles del rellotge, però, ai, sempre hi ha un gran PERÒ, a totes les històries hi és, quan estudiava guió em feien trobar el “detonant” de la història. Un exemple simple: fulanita vivia feliç a la seva casa adosada amb quatre criatures rosses i un marit advocat fins que un dia se li espatlla la pica i té un affair apassionat amb el lampista. La vida de fulanita mai més torna a ser la que era, és clar. Aquest “fins que” és el detonant, el que canvia tot el curs de la història. I això a què venia ara? A sí, que caminava gairebé sense tocar el terra per la situació atípica del meu dia fins que (atenció, detonant), vaig per creuar la Via Augusta i dos cotxes s’encaren a l’alçada de Balmes, i de dins d’un d’ells, el gris platejat llarg i molt car, treu el cap per la finestreta una mena de trol i deixa anar: “Mujer tenías que ser, me cagun la madre que te parió”. La mujer en qüestió, ha fet que no amb el cap i ha seguit el seu camí, al trol l’han començat a pitar i ha fugit dient el nom del porc tot deixant una estel.la casposa darrera seu.

I jo he pensat: encara estem així? encara existeix això tan sobat de “mujer tenías que ser” ? de veritat que queden trols sobre el planeta terra que creuen que la qualitat del trànsit depen del gènere del conductor? I s’ha posat a ploure i se m’ha esgarrat el pla, així que he corregut cap a casa sense treure’m el trol del cap. Senyor trol en exitnció i altres companys d’aquest que encara puguin cuejar, és vostè un obsolet, és veritat que tenim certes habilitats per algunes coses i no som tan manetes amb d’altres, doncs sí, com vostè tros d’ase, com vostè, però en la varietat rau la bellesa i la gràcia de tot plegat.

No, no sóc tan inncocent, al contrari, sóc plenament conscient de la segregació sexual de certes àrees i de com es devaloritzen aquelles feminitzades, com de superiors son els procentatges de les dones estudiants i com s’inverteixen els porcentatges a favor dels homes i es fan més aguts a mesura que les categories van pujant: estudiants de doctorat, professors ajudants i associats, professors titulars i no cal dir catedràtics. Que no es pensi  el trol i els seus col.legues que no el noto aquella mena de sostre que impedeix que les dones arribem a llocs superiors i que quan aconseguim fer-ho, aleshores hem de batallar amb allò de ser una mala mare o una super dona. Imagino que les empiristes feministes ara em diran de tot perquè, si no estic d’acord amb totes aquestes diferències perquè no em sumo a elles tota vestida de lila? doncs perquè  no suporto generalitzar les coses, els problemes, les persones i menys etiquetar-les, no m’agrada definir-me com a feminista o no feminista però hi ha coses que van directes al fetge, frases que desperten la part més visceral d’una, i  al menda del cotxe gris platejat, llarg i molt car li ben asseguro que a la gent com vostè, amb o sense testosterona, no la puc sufrir, així que si en el suposat cas de creuar-se amb mi amb el cotxe em fa aquesta performance del trol i em diu Mujer tenías que ser, li penjaré una etiqueta XL on posi: “masclista de merda” i em quedaré tan ampla, perquè per agressiva i compulsiva jo, i vès no sigui un dia d’aquells del calendari que només les dones fem servir, aleshores ja pot córrer perquè la performance li faré jo a vostè.

Buf, ja està, ja m’he desfogat, tot el dia amb això a dins. I que ningú es confongui, a mi m’encanta ser una dona, és més, ho penso ser totes les vegades que torni a néixer, i igual que trobo encantadors els dialectes d’una mateixa llengua, trobo divertidíssimes les diferències de gènere, el que no s’aguanta és la desigualtat entre sexes però ja veig que això té massa pes per un post, sé que queda una mica com tirar la pedra i amagar la mà, però el blog és meu i m’organitzo com puc.

Vull pensar que era un trol desviat que avui l’han deixat conduir però ara que ja és fosc girarà cua cap a les tenebres i em deixarà tranquil.la fent veure que miro aquesta película que estan fent a un canal que els dilluns ofereix “cine para mujeres”, jo m’hi apunto, com sempre amb la tortuga i el poli dormint a l’habitació del costat i el pare de les criatures en algun racó de Portugal.

Bona nit…

Advertisements

4 pensaments sobre “Trols un pèl desviats

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s