Galets o closques de tortugues, tant hi fa…

Tinc un amic els sogres del qual tenen una tortuga al jardí de casa. Es veu que l’animal va començar  a hivernar a finals d’octubre i just al cap d’un mes l’han trobat campant pel mig de l’herba. Diu que està confusa, que es queda embadalida mirant cap al cel i que no reacciona davant d’un joc que sovint li fan amb una fulla d’enciam. La tortuga està desconcertada; jo també.  Ella creuen que a causa del clima massa càlid d’aquest final de tardor, jo penso que l’alteració global de les meves funcions psíquiques també es deu a una causa externa, bàsicament perquè estava digerint un panallet i quan em vaig llevar l’endemà al matí ja estava tot engalanat de Nadal.

Quan era petita i venia Nadal, ho sentia a dins, ho esperava, vivia cada detall al 100%. Ara espero notar alguna cosa, i no noto res; bé sí, menteixo, de fet, l’altre dia gairebé pateixo un atac d’epil.lèpsia quan parada en un semàfor davant El Corte Inglés de la Diagonal, les llums de la façana van començar a fer unes pampallugues tant estridents que em van agafar desprevinguda, i quan vaig ser a la Diagonal un altre cobriment de cor amb aquell excés de colors que recorda més La Feria de Abril que no pas Santa Claus. M’he enterat que l’any passat la factura de la llum de l’Ajuntament de Barcelona va pujar a 200.000 euros però que enguany, les llumetes son de tecnologia LED i la factura es veurà reduïda a 10.000 euros. Teòricament tanta llum ens ha de convidar a  nosaltres ciutadans de Barcelona a reactivar l’economia entrant als comerços per gaudir de les festes i les tradicions; encara resultarà que ens han près per insectes voladors que atrets per l’enllumenament de carrers i botigues quedem atrapats a la llum, i que cada vegada que algú entra a un comerç abduït per l’atreient lluminària se sent un “ztrac”, com quan les mosques van directes a les trampes de llum violeta,  de fet, ja posats, amb cada “ztrac” podrien comptabilitzar el nombre de consumidors que piquen i valorar una mica el retorn de la campanya de Nadal.

Sort que les criatures de tant en tant, te’n deixen anar una que et porta de ple a l’innocència d’aquests dies. Dilluns 8:40 am, camí cap a l’escola amb un coet al cul:

-Mami saps què?

-m…

-Vaig veure carbó de veritat al Mercadona

-mm

-Hi ha Mercadonas a l’Orient?

-mmmmm, no ho sé carinyo…travessa ràpid que es posa vermell, córre!

-Els patges deuen comprar-lo al Mercadona

-m…

-Paguen les joguines i el carbó els reis?

-mmm, no ho sé carinyo, no ho crec.

-Son rics els reis?

-No son rics ni pobres el reis, son Mags.

-Toma, com mola!

Buf, ha colat. Quin estrés. Ara es veu que el món, a part de dividir-se en aquelles persones que son de Nestquik o de Cola-Cao, també es divideix en les que odien o adoren el Nadal. Jo l’adorava, ara faig  esforços sobrehumans per sentir-lo i per tant, crec que adoro el record que en tinc. Per una persona no creient com jo, el Nadal és un seguit de fotogrames que contenen sobretaules llargs; és que jo tenia un avi que tocava el violí, i el 25 de desembre acabava sempre al voltant de la taula cantant nadales i ell ho omplia tot amb el seu violí petit; també hi tenen molt a veure la panera de Nadal que la meva àvia omplia de coses boníssimies, el bitllet de 1000 que ens posaven sota el tovalló, el vers que recitàvem sobre una taula baixa, el bingo, jo ajudant la meva àvia a fer la pilota per la sopa de galets i ella repetint com un mantra: “per Nadal qui res no estrena res no val”. Ai, quins records… ara per sort a casa els meus pares torna a haver-hi molta criatura, cada any fem més soroll i els dinars son més caòtics, salten papilles, es barregen molles de pa amb les neules esmicolades, i caguem tots el tió ens vingui de gust o no donar cops de bastó. Però hi ha un seguit de diminuts detalls, que tot i passar inadvertits, son la clau dels meus Nadals: la llana dels jerseis, aquella escalfor a les galtes, aquella guspira en els ulls dels petits, el saber que l’endemà és festa, però bàsicament el fet d’estar entre els teus on mai pot passar res dolent, per això, com una bufetada, no em trec del cap aquest pobre home de 45 anys que dimarts a punt de ser desnonat es va penjar al parc del costat de casa a l’Hospitalet. Abans però es va personar a l’Ajuntament per veure si podien allotjar la seva dona i filla en un alberg però els Serveis socials del  consistori li van denegar la petició. M’esgarrifo. S’esgarrifa algú més a cada encesa de llum a les 18h de la tarda cada dia fins al 8 de gener? 10.000 euros, 200.000 l’any passat, i aquest porbre home ja no hi és. Ocupava un pis des del dia que es va quedar a l’atur. Més enllà dels grans indicadors econòmics la crisis té nom de persona i d’això no se’n fan cimeres.

Frau Merkel i Monsieur Sarkozy, us importaria aparèixer davant les càmeres amb un posat més greu? la gent tenen pautes de conducta noves amb tanta pressió sabeu? l’estat anímic baixa, puja el nerviosisme i l’angoixa però vosaltres seguiu entrant i sortint de reunions amb un somriure prepotent i cansa ja veure com us saludeu amb petons que podrien ser d’esquimal, contents amb el vostre paper de tornar la confiança als mercats. Dubto molt que dimarts a l’Hospitalet algú confiés en les vostres propostes de sancions econòmiques si superem el 3% de dèficit públic. El món el movem les persones, no vosaltres dos, caps de suro.

Companys, si no parlem abans, Bones Festes. Jo aquest any, passo de posar llums a casa. Encendré espelmetes que donen el triple de caliu i em permetran demanar bons desitjos per tots vosaltres. Bona nit.

P.D: Aquest és un missatge per la tortuga dels sogres del meu amic: tortuga, torna al cau, hiverna tranquil.la i tu que pots, no surtis fins que ho vegis clar. Creu-me.

 

 

 

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s