Tal dia farà un any…

Benvolgut  Mr. 2012,

Perdoni que l’escrigui tan aviat sense haver-lo ni tan sols deixat instal.lar però he pensat que com més a l’inici li digui millor anirem. Enguany m’agradaria reduïr les bosses dels ulls i posats a fer, difuminar una mica les arrugues  que m’han sortit al voltant i per les que ara sí, ja veig que no hi ha volta enrera. A fi i efecte de poder portar a terme aquesta  àrdua gesta, tracti d’imaginar-se a una servidora abans d’anar a dormir tot rentant-se les dents, última glopejada, ara tanco l’aixeta, deixo el respall al seu lloc i què faig? Mirar-me al mirall i veure un peix bullit. D’acord, d’acord, sé que el sol a l’hivern no vol saber res de mi, que vindran temps millors, però vostè ho sap millor que ningú, de gener a maig, que és quan començo la metamorfosis i em torno un pèl llargandaix, hi ha moltes setmanes pel mig, hi ha sobretot, moltes nits després de rentar-me les dents i no estic disposada a tenir a diari aquesta visió de piscifactoria.

Posis a la meva pell, li prometo que faig ús d’infinitat de cotonets desmaquilladors, llets netejadores, tònics, tovalloletes, contorns d’ulls, crema hidratant per el rostre, sèrums, crema corporal reafirmant (és a dir que reafirma que a partir dels 30 la llei de la gravetat actúa sense pietat) i en totes elles procuro que hi hagi micro-partícules que facin la seva feina però jo la lluminositat, el to uniforme, i la firmesa no els sé veure per enlloc. Queda súper cool que a la capsa de les cremetes que faig servir posi coses com “soins premiers signes de l’âge” o bé “Crème lissante rides précoces” però em temo que des que en tinc 36  hauria d’optar ja per un inhibidor de l’envelliment radical, alguna cosa futurista o directament invocar forçes sobrenaturals.

…i no sé si és demanar molt però no estaria de més que vostè pogués fer alguna cosa per frenar una mica el tema cabells blancs ja que cada nit haig d’anar a la caça i captura de tots ells i em porta molta estona. Per què? doncs perquè me’ls arrenco, què passa? la meva peluquera em va dir una vegada que la història aquella de que quan te’n arrenques un te’n surten 7 de nous és una llegenda urbana. S’ha de dir que començo a posar molt en dubte la sapiència de la meva peluquera. Molt. Tot plegat una murga.

No se li estova una mica el cor, Mr. 2012? Imagino que tenia altres coses en ment per mi aquest any, coses més importants però a mi les bosses i les canes em semblen un bon lloc per començar. No em veig capaç d’assumir les meves obligacions i respectar les hores de son, ni marxar a viure al camp, ni passar menys hores davant l’ordinador, deixar el cafè impossible, com també ho és  buscar un equilibri entre treball, oci i fills, així que li prego faci alguna cosa perquè el dia 31 del seu col.lega 2011, amb les dotze campanades estava tant concentrada en no morir ofegada amb el suc del raÏm, que no vaig pensar en aquest detall i em vaig limitar a allò de pau, salut i amor. (mea culpa).

Miri Mr.2012, jo sé que vostè ve amb força, amb ganes d’ordenar aquesta incertesa que pesa sobre els nostres caps, a mitigar una mica els titulars apocalíptics i desafiar la puta crisis (perdó), i des d’aquí l’animo a fer-ho, és més, si el puc ajudar en alguna cosa només m’ho ha de dir, però li prego que si li queden uns segons durant aquests 365 dies, es recordi de mi i del meu físic. Ho farà oi? Si em vol titllar de capritxosa li ho deixo fer, tot i que preferiria que  es limités a pensar que tinc dret a donar importància a certes coses vanes perquè la moral i la ètica em fallen constantment.

Quedo doncs, a l’espera de les seves notícies.

Moltes gràcies per al seva atenció.

Cordialment,

M.

Anuncis

2 pensaments sobre “Tal dia farà un any…

  1. Res. No hi ha cremeta que curi les canes ni la flacidès. Res. “que lo sepas” . Ara bé: si aquest senyor 2012 et resol el tema, svp, presenta-me’l.

  2. Res de res, ja m ‘ho penso….ara t’haig de dir, que aquest moment gloriós instalada al llit amb mega coixins, silenci total (criatures dormint, pare de les criatures al sofà + peli xunga amb auriculars) i l’oloreta de les cremetes a la meva cara val tot l’or del món! 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s