CUPIDO JA TÉ UNA EDAT

Seré breu: Si tanco els ulls veig mails de feina, postits, nens amb febre i el Dalcy amanint el vespre.

Crec que és gairebé oficial: estic en crisi.

Per què esperar als quaranta sino té a veure amb l’edat? És aquest dia a dia ditxós que no deixa espai per res més que per presses i neguits. Torno a casa amb un tràfic per tallar-se les venes i aturada en un semàfor veig passar dues noies espectaculars amb malles i una cua de caball fent “footing” per la Diagonal. Corren, riuen, parlen i no s’ofeguen!

Jo, si sumo hores, crec que en porto més dient “haig de tornar a córrer” que hores corregudes sobre asfalt. Això sí, compro cançons tot el dia per l’itunes per tenir l’iphone carregat de bona música per quan ara torni a sortir a córrer a les nits, criatures guardades i deures de mates fets.

Em deixaria tallar una mà: segur que les dues de la cua de caball es baixen la música gratis i d’il.legals. No, si a sobre de ser la única bleda que encara compra música i la paga, amb malles perdo tota la gràcia. La vida és injusta però això no és cap novetat. Sí que ho és però, una pel.lícula que em va caure ahir del cel i que encara no s’ha estrenat aquí. Des d’ahir que hi penso, que me la imagino, i n’escolto la seva música ja ben col.locadeta en una de les meves carpetes de l’Spotify (que també pago). El trailer m’ha conquistat però també m’ha fet adonar que fa segles que m’agraden les mateixes pel.lícules, les mateixes històries i els mateixos personatges, i com una llosa m’ha caigut l’edat a sobre altra vegada. He arribat a la conclusió que des que tinc ús de raó que em comporto com una vella, i que tenir cupido rondant-me encara que sigui amb un atac de  fletxes emmetzinades amb fotogrames, això em manté en contacte amb un període de l’existència en el que era immadura. (….) pausa per rellegir el què acabo d’escriure.

Ei, deixa’t de collonades Marta. Després de la injsutícia que m’ha suposat la visió de les dues rosses rialleres en malles i lliures de qualsevol menester que les mantingui ocupades a les 19:45, crec que em mereixo viure com una eterna adolescent.

Aquí t’espero Drake Doremus, 28 anyets i em fas aquest llamp de pel.lícula i et menges Sundance d’una sola mossegada. A tu, si les malles no t’escauen, plim, oi? Felicitats noi, i gràcies per fer-me somiar només amb aquest tastet.

Et voilà.…Abstenir-se fans de Terminator.

http://www.youtube.com/watch?v=YPrQ_1n5CLY&feature=related

Advertisements

2 pensaments sobre “CUPIDO JA TÉ UNA EDAT

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s