CRIATURES

Allò que més enyoro de la meva vida d’abans és l’improvizació. Obro parèntesis: per abans s’entén el període en que no tenia les dues perles caribenyes altrament anomenades fills pul.lulant pels fulls del calendari de la meva vida. Tanco parèntesis.

Oh, que genial era i no ho sabia, poder decidir que aquella mitja hora lliure la podia perdre al sofà o bé passar-la veient alguna expo, llevar-me tard els caps de setmana amb una mica de culpabilitat i tot, quina llibertat la de poder escollir si anar a comprar menjar o sobreviure uns dies més a base de cereals i spaghettis, que n’era de formidable anar de botigues sense l’objectiu de comprar res i acabar tenint sempre un excedent de pijames, llibres i necessers (què passa? una també té vicis); immillorable poder anar al cine i no haver de trucar una cangur, llevar-se al matí i poder-se pentinar, anar al labavo sense nens que obren i tanquen la porta o s’asseuen al replà de la dutxa a repassar la taula del 3, divines devien ser les vacances, ja ni les recordo, sense horaris, sense deures, sense presses, sense Petite Suisse, sense anar pel carrer dient adéu a tots els autobusos i cantant cada-dia-al-dematí-canta-el-gall-qui-qui-ri-qui per els racons. I és que els fills t’empenyen a parts iguals cap a la felicitat i cap a l’histerisme.

Improvizació, com t’enyoro reina, a tu i a les converses que no girin entorn a les qualitats dels fills de cadascú, peruquè tots, absolutament tots, ens pensem que els nostres fills fan coses que no els toca per l’edat que tenen, i sincerament, després de 7 anys veient que tots els nens tenen aptituds extraordinàries, una arriba a la conclusió que la normalitat escaceja. M’aburreix molt, per això marxo ràpid de les entrades de la guarde i de les sortides de l’escola per això sóc la única mare l’email de la qual que no consta a les llistes de festes d’aniversari conjuntes als xiqui-parks (Atenció: concepte altament perillós. Si no teniu fills, no cal ni que busqueu la paraula al diccionari i si mai la sentiu, marxeu lluny, fugiu-ne)

No em mal interpreteu, jo adoro les criatures i més encara les meves, és només que física i mentalment estic en hores baixes i no aguanto segons què. Com la mare d’aquest matí les 9:00  que m’atabalava dient que no hauria de donar fruits vermells al meu fill de dos anys, i jo me la mirava pensant: ai maca, ara mateix no estic per òsties i si creus que unes maduixes poden ser nocives és que alguna cosa no has entès bé.

Em poso nerviosa quan la gent porta la maternitat i la paternitat a aquests extrems ridículs i mira que jo em considero una mare a mig gas, perquè tot i que emotiva i econòmicament exerceixi al 100%, a nivell d’agenda  i entre setmana, com a mare treballo menys que el sastre del Tarzan. Culpa de qui? de què? de com? Conciliació? dones a poder? de fer el què es pot per poder arribar a tot? d’hipocresia? de quan estic a la feina vull estar amb ells i quan estic amb ells voldria estar a la feina? ai no ho sé, però temps em falta tot el del món i està clar, temps i criatures és un binomi impossible.  Però aquí no hi ha culpables, hi caiem de quatre potes ben solets amb això dels fills, un dia estàs fent plans de futur distesament tot prenent el sol  a la platja  i a l’altre ja ets capaç de llistar les avantatges del Bugaboo respecte al Mclaren, i us ho asseguro, al tercer dia et trobes d’amagatotis buscant a google “cómo explicar restas llevándose”, perquè el temps passa volant.

Resulta però, que els dos personatges que dormen en aquests moments a l’habitació del costat, tenen una habilitat immensa per fer-me riure, per estovar el meu cor, per fer-me sentir orgullosa de mi degut a ells i per aquestes raons, i d’altres que no es poden explicar amb paraules, estic disposada a renunciar al temps i a trobar molletes de galeta Maria dins el llit les nits que faci falta, córrer maratons matutines i esdevenir tota una experta en ressolució de conflictes en mig del supermercat.

M’estalviaré l’obvietat d’explicar que ells són el que més m’estimo en aquesta vida però no la crida inaplaçable de la improvizació. Així que improvizació, ei, escolta un moment, encara que sigui quan ells ja dormin com angelets, siusplau, passa per aquí a dir-me hola, és urgent.

P.D: REGALET PELS QUE NO EN TENIU ENCARA TOT FENT UN CLIC :

http://www.youtube.com/watch?v=nojWJ6-XmeQ

Anuncis

Un pensament sobre “CRIATURES

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s