Dejà vu…

Setmana gratament escapçada amb iniciatives per a tots els gustos i colors, alguns sense voler pagar peatges i altres desitjant  pagar 1’7 milions per eludir l’ingrés a presó. Diners al cap i a la fi, hi ha qui diu que no fan la felicitat però jo, que com a extres d’aquest mes estic pagant la casa amb vistes al mar del meu dentista argentí, recopilant ja matrícules de casals d’estiu, pagues i senyals de vacances i renovant l’armari dels meus dos fills que en un any han crescut el que he crescut jo en 36, constato que sí, que una miqueta de felicitat sí que la fan.

Potser és que aquesta primavera tímida que començo a esnifar desesperadament, em va directe a alguna part del cervell que morfològicament es dibuixa com a illa borejada de platges de sorra blanca i quan menys m’ho espero, m’hi veig tota sola lluny de qualsevol indici propi de la realitat, amb el sol sobre la pell i la pell dins l’aigua salada.  Somiar és gratis (de moment).

Per què serà que la crescuda del  desig de sol i mar “on my own” fa un pic passats els caps de setmana llargs com aquest amb nens non-stop que just es lleven amb febre el dia que toca anar a treballar, és a dir avui? No ho sé, tot plegat una sensació molt bèstia de dejà vu i unes ganes impossibles de que passi el temps ràpid, ràpid, ben ràpid, i ja em trobi del tot bé, i així em tornin aquelles  ganes de comprar-me un bikini verd caqui i unes sandàlies amb pedretes de colors.

Disculpeu la poca activitat bloggera, direm que és astènia primaveral…

Advertisements

Un pensament sobre “Dejà vu…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s