Ho sé, ho sé…

Hi ha d’haver una paraula que no sigui “rentrée”, per favor.

Sempre hi ha hagut paraules que m’atrapen com “mandarina” o “acaronar” i paraules que sentir-les em provoca esgarrifança, com “aixopluc” o “rentreé”.

-Què tal la rentrée?

-Buf, quina rentrée!

-Superada la rentrée fem un soparet,ok?

PROU

Ha d’existir un mot que no es repeteixi com un mantra, com es repeteixen les vivències dels amics que han fet vacances amb totes les lletres de la paraula: V-A-C-A-N-C-E-S, els mateixos que han tornat en un estat zen total i que et diuen flotant que t’ho agafis amb calma, que si no s’acaba avui s’acabarà demà, els mateixos que fan lliscar el dit índex per la pantalla del mòbil per mostrar-te la imatge del seu estiu que et fa sentir aquella punxadeta d’enveja.

MIRALL: I a tu què et passa cap de suro? Que a cas no has tingut un merescut mes de vacances? Per què tens la vaga sensació que tothom n’ha fet menys tu? Per què tornes a seure a la mateixa cadira contestant els mateixos correus d’abans de la pausa estiuenca, preparant les mateixes reunions i apagant els mateixos focs amb la mateixa disminució de la teva capacitat funcional? Que potser no has fet i desfet maletes per anar ara aquí i ara allà? Que potser no has estat a llocs nous i la vista no t’ha descansat del gris de l’asfalt durant 31 dies? Oi que sí? Doncs què coi et passa?

JO: Una simple qüestió de números: 31 dies x 24 hores x 2 nens jornada i nit completes (sense cangurs, sense avis, sense migdiades, sense silenci, sense pare de les criatures durant dues setmanes) = crispació

MIRALL: però si tu ets una aferrissada defensora de la maternitat…

JO: Però una pèssima cuinera i  he hagut de fer dinar i sopar durant 31 dies i combinar els aliments perquè les criatures tinguin una dieta equilibrada

MIRALL:  no será tant…

JO: també volien esmorzar i berenar.

MIRALL: però no treballaves, no hi havia pas l’afegit de la conciliació, no tens excusa reina, que quan no és un all és una ceba.

JO: No, si ja me n’adono, ja…però és que tothom s’ho combina per col.locar els nens i deixar la ment en blanc ni que sigui un parell de dies i jo no en sé.

MIRALL: T’has plantejat mai que el verb “col.locar” seguit del substantiu “fills” sona fatal i et resta punts com a mare?

JO: M’ho plantejo cada dia però la necessitat de col.locarlos  no cessa.

MIRALL: Però ara ja ha tornat tot una mica a la normalitat, casals, guarderia i tota la mandanga, no?

JO:  sí,  però he oblidat que un d’ells tenia piscina i no li he posat el banyador a la motxilla; s’ha passat tot el matí assegut a un banc veient com els seus companys xipollejaven dins l’aigua blava.

MIRALL: Tia, ets un desastre…

JO: Ho sé, ho sé…no tinc perdó, li he amargat el dia.

MIRALL: Recordes que vas llegir en algun lloc que una vegada has madurat, ja no hi ha excusa per no fer el què és correcte i fins i tot ho vas anotar?

JO: Ho recordo. Creus que he madurat?

MIRALL: A veure, a jutjar per les bosses dels ulls i els cabells blancs que  es reprodueixen sobre el teu cap com el miracle del pa i dels peixos…una mica, no?

JO: He dit madurar no envellir, capullo.

MIRALL: Doncs no, no deus haver madurat encara Marta, per tot això de l’all i la ceba, per no ser capaç de fer vacances amb totes les lletres, perquè et superen les baralles per la furgoneta de polis que “la tenia jo, que no que la tenia jo”, perquè per molt que ells siguin tot allò que dóna sentit a la teva vida immadura i ja no sàpigues imaginar l’existència sense la seva innocència, anyores desesperadament la teva llibertat i autonomia.

JO: Ho sé, ho sé…

MIRALL: I  doncs, què hem de fer?

JO: Penso que el millor serà enllitar-me. Bona nit.

MIRALL: Bona rentrée…

JO: Capullo…

Advertisements

3 pensaments sobre “Ho sé, ho sé…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s