8

Mira’t com et miro jo ara que dorms amb la boca entreoberta; respires pausadament i qui sap què  somies tu que no deixes mai de somiar. Dormies també aleshores quan et van dur al meu costat dins d’un d’aquells nius tot enclenxinat. Dormia també el teu pare. Després d’un dia sencer revisant que tinguessis tots els dits a les mans i peus i d’haver lidiat amb familiars que insistien que t’assemblaves a ell, però que això d’aquí era meu, em vaig aixecar del llit per tenir a la fi i a soles, la perspectiva de totes les coses petites que formaven part del teu rostre. T’hagués pogut observar hores i hores, com s’observen les flames persistents i infatigables però a l’hora magnètiques i suggerents.

-M’he enamorat de tu- t’ho vaig xiuxejar a cau de la teva orella diminuta.

T’escric aquestes paraules quan han passat vuit anys certs i puntuals des d’aquell moviment de cor que segueix intacte, i per aquelles coses que només el temps sap fer llegibles, avui has estrenat unes bambes i ja fem el mateix número de peu. D’acord, atrapar-me a mi en segons quins aspectes físics no té massa mèrit però sàpigues que el fet que ja hagis de dur necesser amb sabó per la dutxa el dia que fas educació física a l’escola m’impressiona.

Veig tant de mi en tu que m’espanto i no puc deixar de creuar els dits per desitjar amb una voluntat forassenyada que els gens amens i plens de xispa del teu pare hagin arrelat amb força allà on sigui que s’arrelen les sigularitats  amb les que ens acabem presentant davant aquest teatre que és la vida.

Avui quan has bufat l’espelma amb aquest 8 que m’ha fet venir vertígen, he demanat un desig per a mi: que em continuis agafant la mà pel carrer, que et continui agradant dormir al meu costat les nits que el teu pare no és a casa, que necessitis encara molt de temps aquestes abraçades amb les que ens diem coses que a vegades costen molt de dir. No cal que em facis un dibuix diari on aparaguem sempre i exclusivament tu i jo, a vegades en format dinosaure, altres en format guacamayo blau, d’altres en format koala…sempre em tindràs tota teva, encara que hi hagi un altre personatge que també ocupa el meu cor, necessito que entenguis que tens l’exclusiva d’haver-me estrenat com a mare i que sóc capaç d’estimar-te de forma única i individual. També he demanat un desig per tu, de fet és una ordre: fés el camí de la teva vida estalonat per totes les bones i grans cançons que hem escoltat junts, per les vegades que t’has deixat amanyegar els cabells, estalonat per les estones que hem passat davant del mar i les nits que hem vist plegats les estrelles. Fés el camí de la teva vida amb llibertat i menja’t el món amb el desig de fer-lo un pessic millor. I pel què més vulguis, estima amb bogeria, tasta l’amor i embriaga’t de nits d’estiu, viu la vida com si no hi hagués demà, creu-me, no cal que esperis més de tres dècades per adonar-te que tota la resta passarà i que les úniques coses que es mereixen quedar atrapades dins les nostres mans són les que es fan a cop de cor.

Els dies se succeïran i encara que aviat em miraràs des de dalt perquè els pams hauran fet feina, espero que totes les vegades que et miri com et miro ara que dorms, tornis a ser minúscul i em descobreixis que encara arrossegues un xic d’aquesta càndida innocència.

Felicitats amor, que sàpiga tothom que ets un ésser extraordinari.

 

Anuncis

4 pensaments sobre “8

  1. Marta, he plorat… Supuso que nomes una mare podra sentir la subtilitat dels sentiments i emocions que expresses. Pero crec que la tendresa de les teves paraules tambe trascendeix per qualsevol perque son universals. Gracies de nou.

  2. He plorat jo també… s’acosta el dia que Ella en faci 8 i avui he comprat un motlle en forma de 8 per fer-li la coca que més li agrada…s’ha emocionat, i jo també. I ara encara m’he emocionat més, perquè és com si em llegississ el pensament.

  3. Marta,
    Desprès de molts d’anys de no saber de tu, t’he trobat per casualitat i t’escric encara eixugant la llagrimeta. Fa gairebé 20 anys que et vaig perdre la pista a Sabadell, però et segueixo reconeixent en la manera que t’expresses, en la manera dolça que tens de ser…M’agrada molt com estimes aquest fill teu. Em fa pensar en el sentiment indescriptible que tinc a dins quan miro a les meves dues filles. Tu, has estat capaç de posar-ho en paraules. Gràcies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s