Aquest va per tu preciosa…

susannaTorno de la feina immersa en el meu propi anar i venir de pensaments desordenats, lluitant no no només contra el fred gèlid i el vent sinó també contra les llums dels cotxes, semàfors, creus verdes de farmàcies, aparadors plens de descomptes i sirenes d’ambulància: m’he descuidat de posar-me les ulleres. Tot i que a l’òptica em diguessin fa pocs dies que el meu estigmatisme i la meva miopia breus però suficients per no veure-hi de lluny segueixen sortosament intactes des de la darrera revisió, val  a dir que sense ulleres el trajecte fins a casa s’ha convertit en un món foll i desfilagarsat de colors i sorolls. M’han vingut ganes de baixar ràpidament de la moto i pujar a un taxi tacat de groc i negre:

-Segueixi aquell cotxe!- oh, com m’encantaria un dia pujar a un taxi i dir aquesta frase. Per què només s’escriu en els guions de ficció?

-No pot anar un mica més ràpid?- el taxista inquiet, em miraria pel retorvisor i avançaríem Diagonal amunt perseguint vés a saber qui o què però no, no he agafat cap taxi ni he pogut dir la frase lapidària. De fet, t’he trobat a faltar molt aquesta tarda.

Ha plegat tothom al despatx entre adéus i fins demà, cuida’t i que es millorin els nens, envia’m un mail per fer-m’hi pensar, ja ho parlem i abriga’t que fa molt fred. De sobte tot ha quedat en silenci i ha passat allò que no sé si és general o només em passa a mi quan em quedo sola: l’espai buit evoca presència i em fa saber tota l’estona que no hi ha ningú més. La Luisa, aquesta portoriquenya de formes femeninament rodones a qui li somriuen sempre els ulls, feinejava al fons de l’escola netejant les aules, però el despatx propiament ha quedat buit. He acabat mails urgents escoltant el meu teclejar neuròtic i he vist la llum del vostre box encesa així que mentres s’apagava el meu ordinador i recollia els bàrtols, he entrat per apagar-lo.

La teva cadira  buida encarada una mica cap a la porta m’ha fet enyorar-te sense advertir-m’ho abans. Mirant-la a ella t’he trobat a tu com sempre, rient de les meves futileses de mitja tarda, quan sense avisar treia el cap per la teva porta i venia a implorar una mica de break, aquells cinc minuts distesos plens d’amistat i poca cosa més. He recordat que aquest matí has estat les quatre hores de rigor asseguda a una altra cadira per rebre aquest tractament de quimio preventiva que té la intenció d’eliminar qualsevol fantasma amb mala llet i amb ganes de fer-te la guitza que pugui quedar-te dins. T’estalviaré els detalls, només tu valenta saps vèncer els entrebancs amb aquesta dignitat pausada. Segueix així, segueix aquest fil al que t’agafes i que jo no sé veure.

Ben aviat et despertaràs un matí i tot haurà acabat. Llevar-te, dutxa, vestir la teva princesa entremeliada, portar-la a l’escola, anar a la feina, dir-me que vas de cul, somriure, un trosset de xocolata, teclejar, trobar-nos de casualitat a la fotocopiadora, xivar-nos tantes coses amb només  un obrir i tancar d’ulls, passar-te trucades (no saps quines ganes tinc d’aixecar l’auricular i trobar la teva veu), preguntar-te coses eternes sobre operacions de l’excel que no sabré fer mai;  si tanco els ulls són les sis i s’apaga la llum del teu box, a mi encara em quedarà una hora; sé que deixaràs la bossa a la punta de la meva taula mentres t’emboliques les teves bufandes al coll i em dius que ara et posaràs música al cotxe perquè necessites desconnectar aquest cap que tens com un timbal de tants números, i a mi se m’escaparà el riure perquè endevino que en caurà alguna de la Céline Dion o alguna altra cosa grandiloqüent d’aquestes que escoltes tu.

Mirant la teva cadira buida sento la teva veu dolça dir-me que durant la sessió em llegeixes i no puc més que escriure’t que si ho fas recordis que la vida, com tu, no s’atura, així que preciosa, t’espero amb totes les lletres. T’E-S-P-E-R-O.

Advertisements

3 pensaments sobre “Aquest va per tu preciosa…

  1. Emocionant…
    Vaig trobar aquest blog per casualitat i des de llavors hi entro per llegir-te. M’encanten les teves històries, del dia a dia, que podrien ser de qualsevol de nosaltres. Et felicito per la teva sensible ploma.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s