Homo homini lupus

wolf 1Cau la nit sobre Barcelona… Frase clitxé on la hi hagi, ho sé, però és que avui un cafè ha traspassat perillosament  la meva hora límit per la cafeïna, i era un d’aquells curts, negres i seductors que es tradueix en una nit en vetlla, així que aquí estic mussolejant i alternant un patiment que va in crescendo perquè sento de lluny la tos esmorteïda d’un dels meus fills i ja em veig amb els dits creuats davant el panorama matutí: dalcy.sí, dalcy.no.

Estudia, em diria algú, però mira, per avui ja en tinc prou, llegeix, em diria algú altre, doncs no perquè el llibre que estic llegint no m’agrada i estic decidint, amb un malhumor important, si el deixo aquí o li concedeixo una última oportunitat. Per tant, per clitxé que soni, jo i els meus petits drames seguim aquí veient passar l’estona mentres la nit cau literalment sobre Barcelona.

Estem pintant la nostra micro llar, així que avui que he tingut festa he passat una estona a la biblioteca perquè aquí tinc literalment un caos important i una olor penetrant que no ajuda a la concentració, i feia molts anys, moltíssims, de fet feia segles, que no m’asseia a una biblioteca per estudiar. M’ha costat sang i suor concentrar-me perquè primer he hagut de fer un repàs exhaustiu de tots els personatges que poblaven la taula. Primera observació objectiva, jo era la mare de tots, segona observació curiosa, deu pometes té el pomer, deu Macs sobre la taula, sí senyor, tercera observació lapidant, tablets de totes mides i tamanys, iphones, ipods i cables tripliquen el volum total de llibres, però feliç en el fons,  una biblioteca segueix siguent una biblioteca i el seu silenci bullent no ha canviat amb el pas dels anys. Encara en ple procés de concentració, he tafanejat què estudiaven els que m’acompanyaven en aquesta càpusla del temps i no he sabut identificar les gràfiques del de l’esquerra però m’ha estat fàcil deduïr que la de la dreta estudiava filosofia. Encara estudien filosofia, no està tot perdut, i aleshores un flashback ultrabestial m’ha portat de cop a l’institut, directe a aquell professor de filosofia baixet que em recordava el pare de la Mafalda però amb ulleres, que tot passejant per entremig dels passadissos formats per rengleres de taules  ens preguntava com si li anés la vida, si l’home era bo per naturalesa, com deia Rousseau, o, pel contrari, podíem afirmar tal com feia Hobbes, que “l’home és un llop per a l’home“?.

I posats a citar filòsofs, ja ho deia David Hume, la nostra imaginació té una gran autoritat sobre les nostres idees, i no hi ha idees, que sent diferents entre si, ella no pugui separar, i ajuntar, i compondre en totes les varietats de la ficció. Sí Sr.Hume, és oficial, associo idees involuntariament i de l’institut he volat a Lloret, i de  Lloret a Corrupción en Miami, i de Miami a la màfia Russa i de la màfia Russa a Infantes que tenen secretari, i de secretaria a Nóos i Ducs que signen fent ús de figures retòriques com els jocs de paraules, i per jocs els de l’Informer que omple la xarxa de xafarderies amb poca substància i molta mala llet, i d’informer a sobres i sous, o el què és el mateix sobresous del PP, i per acabar-ho d’adobar, troben carn de cavall a les hamburgueses que crèiem de vedella.

Senyors Rousseau i Hobbes, descansin en pau, el seu amor per la saviesa a través de la lògica i el raonament i la seva cerca per trobar el lloc que ocupa l’home en la naturalesa es queden curts. Ja no podem perdre el temps en posar l’accent ni sobre la pregunta ni sobre la resposta, ni en el dubte ni en la solució. No s’hi escarrassin, ja no és un tema de si llop o no llop, és que això s’ha convertit directament en una selva.

En fi, farem veure que sentim ploure. Avui escolto uns germans australians, Angus i Julia Stone, que canten suau i tenen un extrany efecte calmant en mi tot i que els pobres, ja poden cantar ja, que ho tenen cru amb un contrincant com la cafeïna.

Diu la llegenda però, que qui no pot dormir a la nit és perquè algú altre el manté despert en el seu somni….Bona nit…

Advertisements

2 pensaments sobre “Homo homini lupus

  1. M’ha encantat Marta!! Sobretot el detall xafarder de la biblioteca… Jajaja… Ja t’imagino allà curiosejant… Per cert, has estudiat algo?? 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s