Xaró-ona: adj. [LC] De mal gust, mancat d’art, de gràcia, de distinció

cadillacA vegades, com ara, de fet moltes vegades, tinc una vena musical molt xarona (xarona, i ho desconeixia fins que m’he posat a escriure avui aquí, vol dir “hortera” però “hortera” no hi és al diccionari, i ja que la nostra llengua ens ha de portar molt lluny, la mimo al màxim). Com deia doncs, sovint em surt una vena molt xarona i aleshores em visualitzo a mi mateixa conduint un Cadillac rosa per una carretera llarga i solitària cantant a capella I run to you de Lady Antebellum. Ho sé, ho sé, però no ho puc evitar, la cançó m’encanta d’una manera objectiva i més enllà d’encarar la veritat i fer-ho públic, no hi puc fer res més, i s’ha de dir que com més decibels hi poso més la gaudeixo.

Avui doncs, la cosa està així, d’una tonteria que no quadra amb res, ni amb l’ambient hostil d’allà fora, ni amb el fred d’aquests darrers dies, ni amb aquesta muntanya de fems teixida de mentides putrefactes que es desfà mica en mica esquitxant totes les esferes i tocant tots els crostons.

Jo soc d’aquella mena de persones que fa llistes i en tinc una de pors. La meva por més grossa és no tenir res a dir, i ja començava a sentir l’aprensió a flor de pell quan una amiga ha deixat unes paraules a l’aire: “Hauria de començar amb això de l’operació”. Jo, que sóc de les que acostuma a baixar de l’hort, li he preguntat preocupada de quina operació em parlava i m’ha dit que de la del bikini, i d’aquesta manera innata que les senyores dominem a la perfecció li he dit que estava fantàstica (que ho està de veritat) i que la veia molt bonica, amb alguna cosa diferent a la cara. “T’agrada?” em diu amb un gest arrebossat de coqueteria també amb copyright femení. “És el coloret que m’he posat als pòmuls, és nou i saps com es diu?” Me la miro encuriosida i l’interrogo arquejant les celles, i ella tot movent les pestanyes em deixa anar: “Orgasm”.

Un coloret que es diu “Orgasm”, dieu-me doblement xarona però m’ha semblat tant absolutament sublim que ho recullo aquí, i aquí us ho deixo, perquè així com hi ha dies grisos en els que preferiríem ser invisibles i no sortir del llit, n’hi ha d’altres com avui, que parlen de Cadillacs roses, de ganes de menjar-se el món i de colorets amb noms tan insinuants que fan pessigolles. Hi ha dies que simplement ens alegrem de ser aquí.

Apa, us deixo, jo me’n vaig a llegir el senyor Gabriel Josipovici amb qui passo últimament les nits acompanyada de les seves paraules balsàmiques a través de Moo Pak, molt recomanable, de veritat. Això sí, abans però, posaré l’esquena recta, els peus junts, m’aclariré la veu, clicaré el play (vosaltres podeu clicar aquí) i ara sí, a cantar com si demà no existís, canteu perquè qui canta el seu mal espanta, canteu perquè en aquest món hi manca tanta música i tant de coloret…Bona nit.

Anuncis

3 pensaments sobre “Xaró-ona: adj. [LC] De mal gust, mancat d’art, de gràcia, de distinció

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s