Darwin i altres superherois

heroCorríem com sempre, aquesta vegada amb un cel amenaçador sobre els nostres pensaments. El meu fill petit no m’ha entès bé quan he dit que havíem de volar perquè estava a punt de ploure i teníem la roba estesa dalt al terrat. S’ha dedicat a pujar tots els esglaons que hem  anat trobant fins a casa tot estirant els braços i saltant al buit, un buit de només uns centímetres, però per ell, el buit. S’ha enfadat moltíssim perquè no podia volar, i us asseguro que no hi ha definició al diccionari per el verb enfadar-se que respongui a la reacció d’aquest nap-buf de cabells rinxolats que tinc per fill, i si a això li sumem que la criatura està en plena fase del “per què?”[pronunciat pa’-ke], és fàcil deduir que l’arribada a casa ha estat si més no,  entretinguda i que òbviament, la pluja ens ha enxampat i la roba del terrat s’ha mullat. En fi, coses que passen. Arriba la nit, aquí faig un parèntesis per explicar que com a mala mare que sóc, a les nou del vespre m’urgeix i m’interessa moltíssim vendre que és negra nit a les meves perles caribenyes a qui ja vull guardar perquè que no callen, ni obeeixen, ni s’estan quietes. Ara toca el conte. Agafo aire, molt bé, ara toca al conte, conte contat, conte acabat i amb el desig de poder veure ni que siguin els esports al TN, tanco el llibre preciós tot dient un bona nit dolç i llarg, però a la contraportada, va i apareix una gavina. “–La gavina pot volar i jo no. Pa’-ke?”. Inspiro i  dic alguna cosa sobre les ales d’aquesta au marina tan popular al nostre litoral però resulta que en Superman pot volar i no té ales, “Pa’-ke?” Perquè té capa. “Pa’-ke té capa?” Perquè és un superheroi. “Pa’-ke? Perquè té poders. Per poders a la criatura no li ve res i enmig d’un vagareig que ja no sap com dilatar en el temps per esgarrapar minuts i tenir-me al seu costat, escapço la conversa, me’l menjo a petons i fujo cap al menjador. Al sofà hi trobo l’altre, a qui li ha sortit una minúscula berruga a la planta del peu que s’ha de curar totes les nits i diguéssim que gaudeix del seu rol de ferit ocupant tot el sofà mentre reposa un peu, que per les mides ja confonc amb el meu, sobre un coixí que en el seu dia era bonic.

-Demà plourà molt mami, no sé ni com anirem a l’escola.-Si el Molina amenaça amb pluja és que ja no enxampo ni els esports així que em poso el 3/24 per tenir una mica de contacte amb el món dels adults i resulta que les prostitutes del Passeig Marítim van més enllà de les seves competències i roben a homes que intenten obviar-les.

-Prostituta és PE-U-TE-A, ho vaig buscar l’altre dia al diccionari – em miro el de la berrugueta plantar des de l’altre extrem del sofà que m’observa com si n’hagués feta una de molt grossa i esperés represàlia, i mentre penso què coi li dic em deixa anar: “PE-U-TE-A és una dona que ven el seus serveis sexuals a canvi de diners”, i aquí sí, esclato a riure. S’ofèn perquè ell s’ho pren tot molt seriosament, com ha de ser fill meu, com ha de ser, però és que hi ha un moment al dia que les forces em fallen i tal bany de realitat m’aclapara i perdo el control dels meus actes i també de les emocions. Li demano disculpes i li dic que té un bon diccionari i penso per mi, que almenys ara, quan anem per les carreteretes de l’Empordà, ja no li hauré de dir que les noies que estan assegudes a les cadires sota el  sol calent de l’agost vestides amb molt poca roba esperen l’autobús per anar a la platja.

El temps passa per tots, per alguns  passa mirant-nos al mirall i comptant les canes que ens han prohibit arrencar, per altres passa tot assimilant que PE-U-TE-A és més que mai, una manera de guanyar-se la vida, i per un petit reducte on la candidesa encara guanya, el temps passa pensant que hi ha d’haver una manera de poder volar. La seva ment encara és modelable i per tant, em nego a que els redueixin les classes de ciències i els potenciïn les de religió per adoctrinar-los sobre les amenaces que pesen sobre el futur de l’espècie. Ni la més forta, ni la més intel.ligent, era la que més s’adaptava al canvi tros de suro!

Fora plou i a mi m’agrada. M’agrada molt. En nits com aquesta, si mires bé, repenjant el front al vidre de la finestra fins a deixar-lo ben entelat, a vegades es pot veure un superheroi no sé si amb o sense capa que ja ve cap aquí a salvar-nos del perill contra el qual lluiten per antonomàsia tots els superherois: el caos a la terra. Creuem els dits i que no tardi massa, és una emergència.

Anuncis

5 pensaments sobre “Darwin i altres superherois

  1. a l’espera de superherois voladors (o no) que ens vinguin a rescatar de les emergències d’aquest món qe fa aigües per tot arreu, ens entretenim amb els teus posts que ens fana anar a dormir amb un somriure. Gràcies

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s