Carpe that fucking Diem

Carpe diemUn dia  surts de treballar al vespre i t’enlluerna la llum del sol, et recordes que és abril i que abril t’agrada. Enmig d’aquest monòleg interior que mantens viu des que et sona el despertador fins que plegues veles a hores baixes com les d’ara, et dius que és primavera. Pausa. Primavera. Primavera i tu encara amb la llista de propòsits per al 2013 pendent d’escriure, vas tard reina, definitivament algun engranatge dels que portes dins no acaba de petar rodó, sinó a què treu cap aquesta sensació pastosa de que el temps passa massa ràpid i a tu tot  et queda pendent de fer, aquell viatge, aquell curs, aquella trucada, aquella bombeta de la cuina que s’ha fos.

Des de fa dies repeteixes com un mantra una queixa amb paraules molt gruixudes que tampoc cal transcriure aquí, no tens moto, efectes colaterals d’un acte de vandalisme més el component fatídic de les vacances de setmana santa amb tallers mecànics tancats, així que aquí estàs, esperant un autobús o un tramvia, fent càlculs de quin arribarà primer i quin et farà arribar més tard a casa on la cangur ja espera amb la jaqueta posada per marxar. A l’autobús no et vols girar però una força oposada t’empeny a posar rostre a la veu espectacularment radiofònica i sense escrúpols  que manté una conversa per telèfon amb un suposat amic i decora amb detalls les últimes trobades amb una dona, sembla ser que l’aprecia, diu que és com la seva millor amiga, vaja, que més enllà de totes aquestes coses que li fa, diu que li té confiança i que li explica coses que no podria explicar a ningú més. Quins nassos. Et vols girar, vols saber on seu ara que tots els passatgers som coneixedors del component felí d’aquesta noia que esgarrapa l’esquena, la tenim dibuixada al cap, jo li he posat antifaç negre i tot, així més com d’heroïna de còmic, perquè déu ni do el que diu que sap fer, el senyor gran dels reservats fa que no amb el cap escandalitzat, i tu no pots més i et gires. Resulta que la cara no li lliga amb la veu i ja no t’interessa, el físic no funcionaria per un dels teus personatges.

I ara és negra nit, has tancat la porta amb clau i com que no et fies de tu mateixa ho has comprovat tres vegades. Seus aquí amb un bol de cereals, t’hauries de focalitzar en els deures però necessitaves teclejar una estona amb aquest llamp d’aplicació que t’has comprat que t’aïlla del món, que té sons de vent i de mar i una col·lecció de pantalles etèries que fan que no puguis fer res més tret d’escriure. No serà que el què més t’agrada fer s’ha convertit en una espècie de capoll d’aquells de la peli de Cocoon? Ara que te n’adones no sents respirar ni els nens. Recorda que estàs fent temps per donar-li l’antibiòtic al més petit, això et treu del teu capoll a l’instant, a que sí bonica?

I així passen els dies, aquests complicats logísticament parlant, pare de les criatures viatjant, avis que treballen sempre i que no poden mai, tu que no cuines bé i els del Circ du Soleil que et volen fer una oferta de feina irrefutable perquè els han arribat referències extraordinàries dels teus malabars. Diuen que ets la millor passant d’una mà a l’altra la feina, la casa, les criatures i els teus intents acarnissats d’estudiar a les nits.

Allò que no saben encara els del Circ du Soleil, és que la teva màxima habilitat és fer veure que pots amb tot, amb les converses d’amigues a qui les sogres i mares els cuinen tuppers per tota la setmana i els recullen els nens, o inclús amb el pes insuportable de que el teu temps passi tant ràpid, i tornis a ratllar sobre l’agenda una vegada més, aquell viatge, aquell curs, aquella trucada, aquella bombeta de la cuina que s’ha fos.

Si més no, és abril, i abril t’agrada.

Advertisements

2 pensaments sobre “Carpe that fucking Diem

  1. Va que jo vaig fer de tieta una bona temporada eh!! Ara ja haig de fer de mare… Com passa el temps!
    Per cert, que et va passar a la moto?
    Un altre 10!!!

  2. I tant com vas fer de tieta, i no demano pas res, només que veig que no arribo i la gent s’ho munta de meravella i a sobre es queixen, així que tot i que a tu i a mi ens han ensenyat a no queixar-nos, hi ha dies que s’escapa el verí de la boca. Tantes hores de feina que no omple massa tampoc ajuden. Ho tinc mal muntat, això és tot.
    La moto….gamberrades que t’esguerren el ritme si depens de 5 minuts. M’han tornat a arrencar el retrovisor. petonet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s