Lidia podria ser nom de flor

núvol corLLISTA DE COSES IMMENSAMENT PETITES QUE EM QUEDO DE TU

  • Que una petúnia i un lliri poguessin meravellar-te perquè havien fet flor
  • Aquella vegada que em vas voler ensenyar a cosir fora el pati i desastre de mi em vaig cosir el drapet a la falda del meu vestit
  • La sopa de l’avi amb tots els seus fideus, l’arròs i els cigrons, sempre amb el mateix gust inalterable i deliciós dissabte rere dissabte, any rere any
  • El teu somriure i el teu riure desenfadats
  • La teva veu aguda cantant a la cuina davant una gran cassola fumejant
  • Que portessis anotats els noms de les meves germanes en trossets de paper dins el moneder per no equivocar-te al dir-los
  • El número onze en aquell con que tenies per saber la mesura dels dits quan ens regalaves un anell.
  • El color verd que t’agradava tant
  • Agafar el tren amb tu, quan els bitllets eren de cartró i el revisor els marcava amb un forat, i anar a Bellaterra a veure una senyora que tenia un lloro. No recordo ni la senyora ni el lloro, només et guardo a tu decidida agafant-nos de la mà i pujant al tren
  • El teu banyador i els teus barrets de palla per amagar-te del sol
  • Tu cosint a màquina concentrada amb els pensaments al ritme del pedal
  • La llana enredant-se al teu dit índex amb un moviment veloç i impossible tot fent peücs, jerseis i gorres petites
  •  Escoltar-te absorta com regalaves adjectius a les teves plantes i flors com “preciosa meva”, “reina del meu cor” mentre regàvem juntes i el terra del pati feia olor d’estiu
  • La teva caixa plena d’arracadetes diminutes i rellotges amb esferes massa petites que ens mostraves com el teu gran tresor.
  • Tu treballant a la fàbrica amb les teves trenes de dotze anys i el camí llarg que feies i desfeies cada dia per anar de casa a treballar.
  • Les revetlles de Sant Joan i les de Sant Pere al vostre pati
  • “Lluna plena i estimada, tu que ens veus a ell i a mi, fes que aquesta nit somii amb el noi que s’ha de casar amb mi”
  • L’escalivada
  • La capsa plena de totes les postals de Nadal que guardàveu amb l’Avi, inclús aquelles d’uns nens que les pintaven amb els peus perquè no tenien mans i que tant et merevallaven.
  • El petó que un dia li vas fer al front a l’avi i vas dir-me que ell era el teu cel
  • El jersei que em vas fer de llana negre amb el meu nom escrit en vermell
  • Que em portessis amb tu al mercat on brillaves com una estrella entre les millors parades i era impossible avançar perquè t’aturaves a cada minut per saludar a amigues i conegudes
  • El pa amb vi i sucre que em vas donar per berenar
  • Les fotos del teu viatge de noces a Montserrat
  • Un dia molt tard a la nit veient “Lo que el viento se llevó” amb la teva veu de fons explicant-nos tots els detalls de la pel.lícula que tant t’agradava
  • Els teus ulls verds
  • Un didal al dit i enfilar una agulla a la primera
  • La teva cara fa només uns dies, quan després d’una bona estona juntes sense saber ben bé qui era jo, se’t va il·luminar la mirada i em vas dir Marteta…

Impossible oblidar algú que t’ha regalat tants moments per recordar. No puc evitar buscar la felicitat en les coses petites i en els moments breus. Herència teva i de ningú més.

Gràcies de tot cor.

Quan dic que has estat la millor àvia del món, no vull dir res més que això, Lidia bonica, que has estat la millor àvia del món. T’estimo. Et trobaré a faltar.

Anuncis

8 pensaments sobre “Lidia podria ser nom de flor

  1. Tant de bo, un dia algú recordi quatre coses de mi i les pugui escriure amb aquesta subtil delicadesa. Gràcies Marta

  2. Sóc en un lloc públic i he hagut d’aturar-me a mig escrit… I és que m’has fet plorar…

    Haver tingut una àvia que t’ha deixat tots aquests bonics moments és un preciós regal.

    Una abraçada i ànims

  3. Marta, no em coneixes soc la mare d’en Hermann Stierle, i per casualitat m’ha arribat el teu blog mitjançant el Gerard i la Laia que tambè et segueixent,et vull dir que m’encanta com escrius i de la manera tant maca i secilla que tens d’explicar-ho tot,
    m`he emoçionat molt amb el de Lidia ,per que realment son aquestes petites coses que fan de una persona especial i que sempre mes t’en recordis de ella,..
    M’agradaria que un altre dia la meva estimada neta em pogues recordar aixi amb tots aquets moments que passem juntes..et felicito per el teu blog
    una abraçada!! Nuri..

    1. Hola Nuri, encantada i gràcies pel comentari i per tot el què hi dius. Treballo amb el Hermann, només una miqueta, però hi treballo. Segur que la teva néta guardarà un munt de records, les àvies són insustituibles.
      Una abraçada!

  4. Sooooo Charming!!! Les àvies d’abans eren àvies de veritat. Tenien tot el temps del món i disfrutaven de la nostra companyia tant com nosaltres de la seva. Cuinaven, cosien, ens explicaven històries inventades o no però màgiques.
    Ara, les àvies no volen dir-se àvies perquè aquest nom les fant grans, renoi perquè potser ho són no? I què? Com si fer-se gran fos tant dolent, una mica sí!!.
    Ara les àvies estan sempre busy i han de consultar l’agenda abans de confirmar si podem o no cuidar del seu nét!! La nostra societat està massa accelerada però em demano jo, perquè? si al final acabarem tots igual. I qui penseu que era més feliç, les àvies d’abans o les d’ara?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s