fantastic life

dream onDeixa que et digui una cosa hora intempestiva de la nit: si últimament ens trobem poc no és per voluntat pròpia sinó perquè el meu consum de cafeïna s’ha vist retallat de forma dràstica i també perquè al final del dia, davant d’aquesta pantalla i tota enfundada dins el meu pijama encara d’hivern, escric, llegeixo, escric, llegeixo, escric, llegeixo, escric i llegeixo com si ja no hi hagués demà. No tinc tant de temps per tu, però t’enyoro, oh!, no saps com t’enyoro.

Et necessitava amb certa urgència: avui algú m’ha ensenyat el nou anunci d’Estrella Damm. Ja saps l’impacte que algunes experiències visuals tenen en mi, però ni t’imagines com circula encara a hores d’ara el seu record dins el meu cap en un combat insaciable entre el bé i el mal, la frustració i la hilaritat, l’adoració i la crítica aferrissada, l’amor i l’odi profund.

Sembla que per ser feliç, has de respondre a un codi humà físic inflexible: si ets home, tenir una barba aparentment escabellada i els cabells blancs han de fer alguna cosa més que insinuar-se, no cal que tinguis una bellesa perfecte, les teves habilitats culinàries, musicals i el teu savoir faire faran les delícies de tota la colla i mitigaran la mica de defecte que puguis haver heretat. Això sí, tingues un barret a mà. Si ets dona, típic i tòpic però terriblement real, el codi físic al que has de respondre és més estricte, per contra, no cal que tinguis cap do especial culinari o musical sempre i quan sàpigues ballar, tinguis un somriure que desfaci aquell/a qui et mira i el bikini s’adapti a les teves formes sinuoses que ratllen l’insult de tan precioses que les tens, casum tot.

El clímax de la meva enveja apareix quan s’asseuen a taula, ells vestits, elles en bikini; qui més qui menys sap que si una menja paella i beu cervesa la panxa s’infla fins a límits inimaginables, però el seu de ventre, continua ben pla, i és en aquest punt inversemblant on em recordo a mi mateixa que estic mirant un anunci que funciona com a oda a la vida, a l’amistat, la diversió, al sol i al mar, a la nit i a la festa, un anunci, al cap i a la fi, creat, dissenyat i estudiat per provocar precisament, alguna cosa més que prendre cervesa.

És només que la rutina, els deures diaris de tercer de primària pels quals jo no estic preparada ni dels que ningú em va avisar quan vaig escollir ser mare, la hipoteca, la fosca ombra d’Aznar sobrevolant el panorama desolador d’aquest coi de país que no m’agrada, que no funciona, que no em respon, les cerques a internet de “vacances amb nens”, tot plegat resta llibertat i hores de vol cap illes mediterrànies, cures de mar i sol, és només que tots volem més riures, més petons, més ballar, despullar i prendre cervesa fins a aquell punt que, sigui quina sigui la nostra condició, necessitem .

Com a persones que existim només una sola vegada, hauria de ser obligatori viure una temporada dins un anunci d’Estrella Damm amb aquest hedonisme i aquesta llibertat, lluny del gris i dels problemes que asfixien la dignitat humana. Cert, no tots podem portar una barba escabellada sense semblar un sense sostre ni passejar-nos en bikini amb totes les carns a lloc, però ens podem quedar amb les delicades notes de Love of Lesbian que inicien la cançó subratllades pel so de l’aigua del mar i la remor d’una moto que voreja l’illa; si com a mínim ho has tastat una vegada, encara que sigui en miques petites, et pots penjar del record i posar-te com a fita el tornar-hi de tant en tant, amb logístiques impossibles i ocasions que ja només es presenten si els astres es prenen la molèstia d’aliniar-se, però com bé diu l’eslògan, tot depèn del com i el com depèn només de tu. No se si l’adoro o em fa venir urticària. Bona nit gent, molta ànims a tothom, ens mereixem somriure. Ens ho mereixem.

Advertisements

4 pensaments sobre “fantastic life

  1. Què maca és la vida en els anuncis oi? Ahir tmb vaig veure l’anunci. Just abans de #veusdunageneració (http://www.tv3.cat/videos/4590691/Veus-duna-generacio). El contrast no pot ser més bèstia. Clar que somiar és gratuït i no té un 21% d’IVA, així que cal agrair que ho posin fàcil, per poc freqüent que sigui aquest escenari en els països mediterranis.

    Atentament: Un afiliat a la moda de la barba…..

  2. Ei afiliat barbut, gràcies pel comentari. Jo també vaig escriure el post després d’haver vist #veusdunageneracio; estava enfonsada en la ràbia i la impotència; un contrast massa bèstia, tens tota la raó per això odio i m’encanta aquest anunci a parts iguals. Una abraçada!

  3. He entrat aquí gràcies a “afiliat barbut” de més abaix, vaja que ens coneixem una mica..

    Si bé és cert que tot és massa idílic en aquests anuncis, m’encantaria transportar-m’hi en més d’un moment del dia i potser, qui sap? Ens ajuda una mica al veure’l per pantalla…

    Jo sóc de les que encara no tinc massa clar si aquest m’agrada o em segueixo quedant amb el del 2009 (que crec que serà així), i que em va fer molta ràbia veure tots els tios vestits i les noies (totes) sentades a taula en bikini…

    En fi.. Abans esperavem el de Freixenet i ara esperem el d’Estrella… Em quedo mil vegades amb el bon rotllo d’aquests…!

    Bon dimecres!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s