Callar i no dir res

edbacdfa7c9d6ef789babd451eaa765d

Això vindria a ser un exercici de supervivència malgrat tenir tota la pinta de confessió (que també):  Fa molt de temps vaig llegir un tuit no recordo de qui, que resava “la meva por és no tenir res a dir” i automàticament em vaig posar vermella; no vermell-carmesí, no vermell-maduixa, no tenia res a veure amb el vermell de la passió, va ser més aviat un vermell-redéu-aquesta-sóc-jo. I ja ho tenim aquí, en aquests moments tremolo de por i d’angoixa. Senyors i senyores: no tinc res a dir. Es veia a venir. Fa mesos que intento escriure i tot el que em surt són vomitades negatives i autodestructives que tampoc cal, eh que no? Doncs això. A nivell personal el pronòstic és greu i amb poques possibilitats de sobreviure, a nivell general,  podria ser una malalta de grip a qui deixen aparcada en una llitera al passadís d’un hospital per manca de personal i òbviament de llits, perquè de gent que escriu en aquest país en sobra, ho deveu haver sentit a dir reiteradament en bucle igual que jo, i de lectors, en falten. Quina llei de l’oferta i la demanda més engrescadora, quantes possibilitats, quina embriaguesa, quin aldarull! No us preocupeu, no us embrutaré el dia de sol amb el meu núvol gris, que ara la moda és ser híper positiu, mega entusiasta i folrar-se l’existència de quotes ensucrades tipus “somriu que quan somrius la vida t’ho torna amb més somriures” (hòsties, per favor…fugiu de mi!).

Tinc vàries opcions: apuntar-me a macramé, apuntar-me a fer cup-cakes, apuntar-me a pilates, meditació, judo, tallar-me les venes, tallar-me els cabells, estudiar un màster (un altre), estudiar rus que es veu que professionalment triomfes com la Coca-cola, acceptar que gairebé en tinc 40, acceptar allò d’aquell últim tren que vaig perdre fa unes setmanes (no entraré en detalls), acceptar que era el tren, acceptar que el vaig perdre, acceptar-ho i tornar-ho a acceptar, acceptar-ho absolutament tot, i de tant acceptar fer un pet com una gla.O callar. Callar i no dir res.

Advertisements

2 pensaments sobre “Callar i no dir res

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s