Monstres

c185b8a07399ec04c323ed05c932f63fEstem sols, més sols que la una i tenim por, una por fosca i tèrbola que ens empeny a buscar companyia i a resseguir les lletres majúscules d’això que diem que som: humans.

El meu fill petit es desperta cada maleïda matinada entre les tres i les quatre. Entre les tres i les quatre jo puc ser perfectament una estrella del rock alta i espatarrant, puc estar fent un cafè al meu apartament de Massachusetts mentre escric la tesis del meu doctorat en literatura comparada de Harvard, o puc solcar les aigües del pacífic sobre una taula de surf, piel canela, metxes californianes, you know

Entre les tres i les quatre de la matinada jo porto una doble vida onírica que m’insufla energia que riu-te’n tu d’Endesa. Primer el sents lluny. No acabes de tenir clar si és una sirena que forma part de l’atrezzo del teu somni; però no, no, no. És allà. Assegut sobre el seu llit i crida mami una vegada i una altra. I t’aixeques i t’arrossegues sense obrir els ulls fins al seu costat. Que té por diu, que té por dels monstres. I el fem fora de l’habitació al coi de monstre, el fem fora i li diem que no torni però algun dia, perquè són entre les tres i les quatre de la matinada i entre les tres i les quatre jo sóc una reconeguda arqueòloga noruega que ha descobert unes nines precolombines a Cuzco i a sobre estic bona d’escàndol, algun dia li estampo a la cara que faci el favor, que els monstres no existeixen, i que jo tinc son, molta son. No arreglem res ni aniquilant la bèstia ni fent-la invisible. Entre les tres i les quatre de la matinada tinc una cita ineludible a l’habitació del meu fill. Amb un monstre.

En J.V Foix, quan escrivia és quan dormo que hi veig clar, no va tenir present que podia ofendre enormement als lectors. Tinc son senyor J.V-Foix-al-cel-sigui, molta son, i la única cosa que veig clara és que menteixo al meu fill, que el monstre de la seva l’habitació sí que hi és, i és esfereïdor. S’amaga sota formes diferents i s’expressa a través de massacres que són tan descomunals que no es poden vèncer des de la fràgil democràcia liberal sobre la que em sembla que camino. I es fa gros amb l’odi i la por, i la ignorància li atorga un súper poder extra que encara el fa més temible.

Sovint, entre les tres i les quatre de la matinada, només sóc jo instal·lada a l’estratosfera amb unes vistes privilegiades sobre aquest món nostre, i us asseguro que estem sols, més sols que la una. I fa por. Molta por. Urgeix estimar-nos els uns als altres bojament. Ara. Sense miraments.

Anuncis

Un pensament sobre “Monstres

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s