Diuen els professionals …

76199effdfe6c4b069e67f2da0771bf9Diuen els professionals, els que des de fa uns mesos et pessiguen per fer-te caminar per la realitat, aquests mateixos diuen que a partir d’ara el guió de la teva vida l’escrius sola. Fa dies i setmanes i mesos que t’ho han dit, i fa dies i setmanes i mesos que procures visualitzar el guió pendent d’escriure.

Perquè ets amant dels guions literaris, del cinema i de la tipografia courrier new, jugues amb la visualització d’un guió imprès, amb la seva portada blanca i un títol de lletres negres que de moment resa massa borrós com per llegir-hi res. Tens, però, dues criatures que pengen del mateix guió i per elles t’obligues a fregar-te una mica els ulls per entendre el títol amb nitidesa. Encara no és possible però ja ets capaç de girar la primera pàgina i entendre que hi ha tres protagonistes principals: ells dos i tu. Personatges definits. És un pas, creu-me.

Quan escrivíeu el guió a quatre mans, no havíeu determinat encara grans seqüències; éreu més d’evocar imatges petites però emocionalment molt potents, i quan imaginàveu el tercer acte, el farcíeu d’escenes familiars on els néts venien a casa a menjar els macarrons de l’avi Miquel perquè l’àvia Marta estava predestinada a ser una pèssima cuinera.   Només teníeu clar que l’objectiu dels personatges era que aquelles dues criatures creixessin felices i es convertissin en persones humanament excel·lents. No havíeu anat gaire més enllà, però crec que havíeu parlat llargament del més important. Podríem dir que estàveu entretinguts en el primer acte tot esperant el detonant. Obro parèntesis: deixeu d’esperar el detonant, és una ordre, feu bogeries i feu-les ja, tireu-vos de cap a totes les piscines i deixeu-vos il·lusionar perquè el detonant sempre arriba però de tant en tant ho fa carregat de molt mala llet, i aleshores és quan només et queda preservar aquest primer acte en la memòria, desar l’esborrany en algun calaix impertorbable del cor mentre t’escanya la pena i el dolor.

De sobte un dia, tu camines fent tentines i encara amb totes les llàgrimes per plorar i apareixen els professionals en la mena de vida paral·lela en que s’ha convertit tot el teu entorn, i una d’elles —la de la paret de la consulta folrada de títols i honors i unes ulleres que la fan parlar astuta i perspicaç— t’estampa a la cara: a partir d’ara el guió de la teva vida l’escrius sola.

La odies per tota la veritat que ensumes en aquesta bufetada que t’acaba de clavar deixant-te la mà marcada de per vida, i les seves paraules es converteixen en eterns fantasmes de les teves nits. No li pots rebatre el cop, saps que té totes les lletres de la paraula raó amb l’accent inclòs, i aprens a encaixar aquesta esgarrapada fins acceptar que sí, que és veritat, que a partir d’ara el guió de la teva vida l’escrius sola.

Respectuosa professional, dir-li només que l’he entès i que tinc intenció d’escriure un guió d’Òscar, però no s’oblidi que per un excel·lent resultat final, i com que la pel·lícula és meva i dels meus dos fills, producció inclosa, hi penso encabir una quantitat preciosa de flashbacks amb els que els tres protagonistes tiraran junts per sempre endavant.

SEC. 0. INTERIOR ESTUDI. NIT

Advertisements

3 pensaments sobre “Diuen els professionals …

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s