Note to self: per tu faràs

Note to selfAvui

Has repassat de dalt a baix la noia que t’ha atès a l’òptica; segons dius, li has envejat l’aplom professional, però si ets sincera amb tu mateixa saps que era una enveja poc sana relacionada amb la lluminositat de la seva pell de vint anys i altres coses que no responien encara a la llei de la gravetat. Després de fer-te llegir l’abecedari del dret i del revés com si del kamasutra es tractés, ha encès el llum, s’ha aclarit una mica la gola amb una tosseta esquifida i sense mirar-te els ulls —i mira que tenia l’escenari perfecte per fer-ho—, t’ha dit que pateixes de vista cansada. Oh, sorpresa …quants anys diu que són la carrera d’òptica i optometria?

En fi, que diu que has de mirar a l’infinit com a mínim una hora al dia, i que si el dia a dia no et permet estar-te massa estona a l’aire lliure, que miris per una finestra cap a l’infinit. Aquí reconeix que l’has perdut perquè el concepte infinit t’ha semblat interessant. Quan has connectat de nou t’estava explicant alguna cosa sobre fer moure un llapis davant dels ulls amunt i avall, i tu, més falsa que l’aigua del bacallà, has anat assentint com si ho tinguessis claríssim, i ara ets aquí una altra vegada davant de la pantalla i els ulls et cauen a terra. Per tu faràs.

Ahir

Cabells blancs + estralls d’un estiu més aviat descuidat = hora urgent a la perruqueria. Fa 10 anys que no canviaves de perruqueria i t’han posat aquesta tan bonica i nova a tocar de l’escola dels nens i del pilates i és clar, has pensat que així tindries temps per tot. Santa innocència, algun dia aprendràs que el temps no és directament proporcional a les teves necessitats.

El personal encantador, tot sigui dit. T’han mimat i t’han ofert cafè i amb això se t’han posat a la butxaca, confessa. T’han deixat sota la cosa aquella que no saps com es diu ni t’interessa i t’han portat un grapat de revistes. I aleshores ha passat:

—Si en comptes de revistes vols llibres, en aquella paret d’allà hi tenim una petita biblioteca de llibres d’art i de disseny.

Has girat el cap una mica com la nena del exorcista i postissa però amable, els has dit que les revistes van bé, gràcies.

Tu t’has sentit? T’estaven oferint llibres! És que tenia la Preysler agafant la mà del  Vargas Llosa a la falda, què havia de fer? Tothom en parla i jo no en tinc els detalls!

—I en aquella altra paret hi tenim unes fotografies exposades. Volem innovar una mica el concepte de perruqueria. —Nena de l’exorcista cap a l’altre cantó. Somriure educat però mosca. Quantes parets té aquest local, per l’amor de déu.

—Amb les revistes faig, gràcies. Però molt innovador, sí senyor.

—És que nosaltres entenem la perruqueria com un art i tal.

Reconeix que t’han caigut els collons que no tens al terra, Marta Orriols Balaguer llicenciada en Història de l’Art ja fa un munt d’anys. Aquesta no te l’esperaves. I t’has quedat amb la Preysler a tocar i has recordat una vegada que la teva mare et va renyar perquè no t’agradaven les classes de solfeig i et va dir que si no estudiaves series com a molt perruquera. Tota la vida que t’has preguntat què coi té de dolent ser perruquera. I d’uns anys cap aquí que no et pares de preguntar què coi té de bo haver estudiat tant. Per tu faràs.

Advertisements

3 pensaments sobre “Note to self: per tu faràs

  1. T’he buscat a través d’Anatomia de les distàncies curtes (el qual tan bon punt trepitji el carrer aniré a encarregar a la llibreria de sempre) i caram, quin gran descobriment! Un plaer llegir-te.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s