A les 7:00 del matí em sona el despertador, no tinc constància d’estar viva fins que la cafeïna es posa en contacte amb mi (tenim una relació de dependència que ja fa anys que dura i sembla ser que la cosa promet). En una de les dues habitacions del meu pis petit al cor de Barcelona hi dormen dues personetes de mides reduïdes en una llitera blanca, son els meus fills, 7 i 1’5;  l’altra habitació la comparteixo amb el pare de les criatures amb qui últimament ens veiem poc el pèl, tot i així coincidim al voltant de la cafetera de bon matí, i tenim altres coses en comú a part dels nens i la hipotèca, com ara tauletes de nit desordenades i plenes de llibres per llegir, a mig llegir i llegits, els llibres son benvinguts a casa.

Evitaré llistar els meus “hobbys” perquè no tenen res a veure amb l’aire lliure i els esports de risc, evitaré citar el meu curriculum perquè tot i que no està malament encara no m’ha portat on jo voldria estar, evitaré dir on voldria estar perquè no té una contraprestació econòmica de xifres desorbitants. Reconec que m’agrada treballar tot i la pluja de crítiques quan ho constato, això no treu però, que el meu moment preferit de tots sigui els divendres a la nit.

Tendeixo a parlar massa quan escric i parlar poc quan parlo, però costi el què costi, fins i tot guanyar-me insults disfressats sota l’aparença de cumpliments retorçats, sempre acabo dient el què penso.

I escric, escric sempre que puc, aquí i a les meves llibretes, digitals i de paper, sempre tinc coses al cap que no porten enlloc però allà estan i en algun lloc les haig d’aparcar.

M ‘encantaria ser un munt de coses que no sóc però sóc un munt de coses que no sabia que m’encantaria ser.

Marta

9 pensaments sobre “UNA MICA DE MI, UNA MICA NOMÉS

  1. Marta, com m’encnata llegir-te. Gracies per compartir els teus pensaments amb nosaltres. Ja se on trobar-te quan vulgui saber de tu. Et trobo tant a faltar ! La teva Lolita

      1. Things are forever until you decide to change the word forever for here and now. Un dia me liare la toalla a la cabeza y nos veremos de nuevo en Barna con canas y arrugas y que se yo!!! Un petonas! M’acabo de llegir l’article del cupido… !!!!!!!! vull mes!!!!!!!!!!!!

  2. On paras Martona? que no em respons mai als meus missatges a la teva adreca perso! Arribem el 13 de juny i marxem el 17 de juliol. ENS HEM DE VEURE SENSE FALTA!!!!!!!! bye now! Un petonas ben fort!

  3. Hola, he arribat per una casualitat al teu bloc i ni puc parar de llegir ( sóc una altre mare amb criatures, per sort ja no tant petites de 8 i 10 anys) m’agrada molt com descrius les situacions reals i el sentit de l’humor que li poses o al menys a mi em fan sonriure al llegir, trobo que escrius molt be i em trasmets una imatge d’espontaneitat i frescor que m’encanta en aquesta tarda d’onada de calor horrorosa. Felicitats, t’has guanyat una seguidora.
    Pepa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s