Als nens els direm que…

Die Roller-Kinder
Die Roller-Kinder

Em sap greu si t’esguerro l’estona del cafè o el cigarret de havent dinat, però hi ha veritats que incomoden i perspectives de veritat que encara angoixen més. Petoneges els fills abans d’entrar a l’escola; potser en tens un de granadet que ja passa vergonya i t’accepta un petó ràpid una cantonada abans de creuar, i és molt possible que el petit encara et faci esperar a peu de l’escala que el condueix a classe i et digui adéu a cada esglaó amb una mà on hi queden encara tots els rastres d’innocència que venen innats en un infant. No et passa que quan gires cua i et treus per unes hores la capa de maternitat/paternitat t’aborda la certesa que dins l’escola, més enllà dels gomets i els diftongs, hi regna la protecció i el desenvolupament integral dels teus fills i de la resta dels alumnes? No dones per fet que els has deixat sota una mena de camp de força protector on, com a molt es poden obrir una cella o fer-se un trau al cap? No estàs absolutament segur que sota cap circumstància es veurà vulnerada la seva intimitat?

Calfred? Esgarrifança? Horror? Sí, tot això i més. Molt més. El tema és massa sensible i les víctimes massa reals com per parlar-ne sense ser-ne un expert, però aquí tu ets el pare o la mare i hi tens prou a dir, ja és hora que vagis pensant que els direm als nens. T’ho comento ara més que res perquè el cas del pederasta dels Maristes està als mitjans, i molt possiblement la setmana vinent el tema clau serà que han florit els ametllers abans de primavera, i com a bon ramat d’ovelles que som en parlarem durant set dies i després passarem pàgina perquè qui dia passa any empeny. Recorda però que l’actuació preventiva per detectar conductes estranyes a l’escola, a les classes de flauta travessera dels dimecres o a l’esplai els dissabtes al matí, és deure teu. Seria d’agrair que els propis centres escolars s’espavilessin per incloure un decàleg adaptat a les diferents edats dels seus alumnes per activar una campanya  de prevenció contra la pederàstia, però ens toca a qui els hem portat a aquest món mesquí, rebaixar una mica el nivell de conte de fades on els hem fet creure que vivim.

Trobar les paraules no és fàcil perquè no es pot menystenir el fet que són personetes a mig formar, però et toca alertar-los del perill i ensenyar-los a avisar de qualsevol situació estranya. Actuació preventiva personalitzada perquè ningú coneix millor al teu fill que tu.

Et diran exagerat, però tu resisteix, perquè la primera denúncia d’abusos sexuals a menors salta i no prospera, es tapa, es dissimula i un any més tard es fa fora el professor després de mínim dues denúncies més. Que salti la primera denúncia i no prosperi és inadmissible, que al cap dels anys el delicte prescrigui també. Diuen els experts que és una mesura terapèutica a favor de la víctima però donat que la història continua dècada rere dècada des de fa tota una vida, potser és hora d’escoltar les víctimes i rebregar lleis esgrogueïdes pel pas del temps. Com que ja sabem el ritme de la justícia, tu tira pel dret i a casa teva desplega l’arsenal de protecció per al teu menor. Parla-hi, no li posis la por al cos sinó la confiança de saber que et té aquí, sempre.

Així que si et sembla, als nens els direm que en el món no tot és de color de rosa, que de fet, no ho ha estat mai, que sí, que juguin, que cantin i ballin, siguin feliços i somiïn amb arribar a les estrelles i més enllà si cal, però els armarem amb eines per desenvolupar un sisè sentit que els alerti dels perills constants. Em sap greu dir-t’ho, però el món s’ha convertit en un camp de mines on les fades van buscades i els monstres hi existeixen de veritat.